Després de més de 60 dies a casa…
Molts i moltes de nosaltres hem tingut la sensació que això pot ser una oportunitat de canvi, fins i tot, hem descobert idees que volem dur a terme que abans ni havíem pogut imaginar possibles.
Per a tu, què és millor ara que abans d’aquests 60 dies? Què voldries que es mantingués o implementés en l’àmbit personal, a la teva família, a la teva ciutat?
Idees rebudes
Temps per Ser
Baixar el rítme que portàvem, més temps per Ser, més temps per símplement Estar amb la família. També consumir menys, aquests dies m'he adonat que el nostre dia a dia, la pressa, els horaris, l'estrès, etc., tot ens porta a consumir més, és com un impuls, quan entres dins la voràgine de la societat, una corrent t'arrossega cap a fer més i tenir més. Anna Maria Riu Coll
Noves alternatives
Sí, és un canvi. Un canvi per aprendre a escoltar-te, reflexionar, poder fer coses que no havien fet, encara. Però, sinó hi ha infants a casa. Com és ara el meu cas.
El que em preocupa és com podrem afrontar una nova etapa que ens demana uns canvis en la nostra manera de viure. Em refereixo al canvi climàtic i la protecció del medi ambient.
També quines correccions podrem fer en el consum i l´utilització de les energies fòssils i altres.
És un gran repte per la nostra societat que crec hem de pensar-hi molt. Les noves generacions ho necessiten.
Maria Huguet
Un día en el nuevo mundo
Me levanto pronto, como siempre y me tomo un café...
Vuelvo a mi cuarto de la infancia, donde nos hemos reinstalado y convertido en centro de operaciones y enciendo el ordenador para trabajar desde aquí.
A veces me visto, a veces no, sigo en pijama hasta que me da vergüenza, tantas videoconferencias que te pillan de imprevisto...
A media mañana empiezan a aparecer niños, quieren desayunos, quieren "menos" hacer los deberes (pero los hacen) ya se han acostumbrado, quieren jugar.
Y con ellos empiezan las interrupciones, las peleas, las risas, las incongruencias laboral-paternales, etc.
Al caer la tarde y terminar la jornada laboral, salimos, jugamos, reimos, hacemos cosas para las que nunca teníamos tiempo.
En general, nos hemos dado cuenta de lo que nos perdiamos, de lo que hemos perdido para siempre y de lo que seguimos teniendo y merece la pena cuidar más y disfrutar.
Por otro lado, al principio de todo este tema, pensé que con las adversidades se empezaba a ver el lado bueno de la gente y aunque sin duda hay mucha gente buena, sigue habiendo demasiada gente, egoista, egocéntrica, ego... que empeoran esta situación, que ya de por sí es muy crítica.
Pero bueno, la pregunta era que querría mantener, no que querría cambiar, así que:
Me gustaría mantener el tiempo que pasamos en familia, la complicidad que da el contacto con nuestros hijos, el relativismo con el que ahora vemos las cosas que antes eran tan importantes y ahora no tanto...
Y este tema nos hace pensar mucho en cosas que querríamos cambiar cuando esto pase..., porque si no podemos volver a una realidad relativamente normal, si mis hijos no pueden jugar en el patio de su colegio o en el parque con tranquilidad con el primero que se acerque, si no podemos apelotonarnos en la terraza de un bar con los amigos, para que vivir esta frenética vida de ciudad? Si algo nos ha enseñado este encierro es lo bonito que suena el canto de los pájaros y lo maravilloso que puede ser un paseo por el campo en familia.
Se me acabó el tiempo y las ideas, se despiertan las fieras!
Mariadelasjudis
Emoji que avisa no és traïdor
Amb el confinament me n'he adonat que es reenvien un munt de vídeos que tothom troba super interessants i divertits; molts responen dien "molt interessant". També hi ha molta gent ara que ja ha deixat de dir "que divertit" o "que interessant", sino que ho substitueix per un emoji, com unes mans que aplaudeixen, un cor que envia petons o una noia lila amb els mans com una egípcia. Es veu que això es diu "reacció social" i hi ha investigadors de la Universitat de Wintinghout que ho estant analitzant.
Amb el confinament me n'he adonat que s'està substituïnt la originalitat i creativitat pel copiar-pegar. Busquem tots per internet coses super interessants que ens fan intel.ligents i interessants i les enviem per captar l'atenció social, per matar l'avorriment o per no parlar amb qui tenim al costat.
Amb el confinament me n'he adonat que la majoria de gent del meu voltant hem deixat d'expressar la nostra opinió, idees, parides o reflexions. Si hi ha molta gent al grup de whats o telegram, encara és pitjor! T'exposes al que puguin pensar de tú! I clar, els emojis es multipliquen exponencialment!
Amb el confinament me n'he adonat que hem de recuperar la visió crítica i opinió pròpia. Sino, els emojis -metàfora de la mediocritat humana- ens envaïran.
Emoji alegre 😉
Gràcies per aquest PARAR!
M'agradaria que es mantingues el saber gaudir de les petites coses, el saber estar amb els fills. Crec que hi ha moltes famílies que fins al confinament no sabien el que era estar a casa de manera relaxada amb la familia, observant, deixant fer i gaudint.
M'agradaria que el confinament ens ensenyés que es pot viure sense escola i que la gent ens ho podem manegar si volem per estar amb els fills. Trobo que en general es depèn massa de les escoles. Ho veiem ara quan s'està debatint quan reobrir les escoles. Hi ha famílies que en depenen i pensó que això no es bo i ha de ser indicatiu que alguna cosa no estem fent be o no estem donant prioritat a lo realment important.
Hauriem de saber tots que el paper principal de l'educació està a casa i que a casa, en familia es pot aprendre moltíssim i que el millor de tot es el ritme tranquil. Aquí està per mi la qualitat de vida.
Isabel Escuer
És l'hora del canvi
Aquesta situació ens ensenya la importància de tenir temps, temps per parar i estar a casa, en família, sols,amb els infants. Temps per poder pensar i sobretot per fer les coses amb un ritme més pausat.
També valoro molt el veure els carrers plens de gent caminant fent esport o anant en bici, i com a conseqüència menys soroll a la ciutat i menys cotxes. Aquests dies es sentien els ocells cantar des del balcó. Lleida és una ciutat petita i que amb un bon sistema de carrils bicis seria possible moure's sense cotxes. És una bona ocasió per augmentar els carrers peatonals i les zones verdes i hombrejades. La ciutat ha de ser per a la gent que l'habita.
Valoro aquesta situació com una oportunitat per canviar l'estil de consum, i apostar per un consum de proximitat i amb uns horaris adaptats a les famílies.
També aquesta situació porta a posar en dubte si és necessari que els infants estiguin tantes hores a les escoles. Pot ser un bon moment per replantejar horaris laborals per garantir una conciliació familiar i també unes jornades escolars més reduïdes. Olga
Intentar anar menys a les consultes médiques
Administrar bé les consultes mèdiques i intentar anar menys. Els CAPS estaven saturats. Mas consultes telefòniques o vídeo trucades, ja som experts en molts casos. Meritxell
Teletreball
Teletreball (ni que sigui parcial) quan sigui possible, hi ha moltes feines que ho són. Reduïm el CO2 i augmentem la conciliació! Lluis
Compres
Consumir més coherentment i sense deixar-nos portar pel primer impuls de comprar. Comprar a comerç local. El comerç local també pot implantar mesures per millorar. Dur a casa de manera sostenible, comandes per internet àgil... Marta
SER
Implantar en casa un STOP obligatorio periódico. Rememorar estos días y hacer cosas sencillas. "Dejarnos ser" sin adornos, sin cosas a hacer, sin material novedoso, sin tecnología, SER y darnos ese tiempo para no hacer mas que eso.
Sonia
Un altre món és possible
Jo crec que:
(1) Cal decréixer molt. El planeta avisa! No és sostenibe el model de vida que portem.
(2) Cal trencar amb l'individualisme. Recuperar l'alegria i el joc. Un món amb estructures socials boniques que deixi de banda tanta pantalla.
(3) Ser feliços amb el que tenim. Estirar la vida i la imaginació com un xicle. El confinament ha estat una prova (per molts) del poc que necessitem per riure. Hem passat uns anys que tot era poc i res era massa
(4) Cuidar als nens i als avis. Fan molta llàstima. Uns perquè no estan creixent en valors, sino en individualisme. Els altres per l'abandó: han caigut en l'oblit.
(5) Potenciar l'educació, molta educació. La cultura, molta cultura. Hem institucionalitzat moltes coses que haurien de sortir dels ciutadans. Les hem de recuperar!
(6) Cal refundar la política i les estructures institucionals. Que siguin més meritòries i retornar el prestigi que tenen.
(7) Menys diners i menys pantalles, si us plau!
Joan
Mes bici, mes caminar
Contribuir JA a disminuir el CO2 emès. Utilitzar menys el cotxe definitivament. Evitar el màxim el seu ús a Lleida. Limitaria l'ús per a emergències, persones amb problemes de mobilitat, per la perifèria... Veure gent caminant o en bici fomenta mes persones ho facin. M'agradaria que això no canviés a partir d'ara, m'agrada veure els carrers plens de gent passejant, fent esport.
Propostes per fomentar que les persones facin servir més la bici: instal·lació de sistema de lloguer, millora carril bici, augmentar els camins adaptats per bici a les carreteres de les rodalies de Lleida, de l'horta, dels accessos a la Mitjana des Grenyana, d l'accés a Gardeny ... Carol
Horaris comercials
Que a Lleida a partir d'ara els comerços tanquin com a màxim a les 19h. Ens hem adaptat, crec que podem organitzar-nos o esperar a demà ... així millorem la vida de les persones que treballen en el comerç eliminant aquests horaris comercials tan poc conciliadors. Marta
