Xerrada: Montessori a l'escola i a casa. Educació científica (Muriel Palma)

L’ambient preparat (pel nen) consta de:

-Materials
-Observació
-Mestre
-Llibertats i límits
-Relacions socials, entre ells i els adults, per aprendre a resoldre millor els conflictes

Al mig de tot això s’hi troba EL NEN

A les escoles Montessori la ràtio es de 40 nens per mestre a l’aula, ja que el Mestre sol es un mer observador: dels nens, dels que ens nens observen i cap a l’entorn
El material és científic. Com a mostra de respecte cap al nen no se’n diu joc, sinó fer feina
Existeix la llibertat de moviment, que manca en l’aula tradicional i actual a les escoles; trien la feina que fan, si ho volen fer sols o acompanyats, poden canviar de feina quan desapareix el interès. Important no interrompre a un nen que treballa.

L’ordre. Els nens tendeixen a ser més endreçats de petits i a partir de l’adolescència, als 12 anys, no ho son, ja que la seva ment es torna abstracta i l’ordre passa a segon lloc, ja no es tan important per què existeix l’ordre mental

Dra. Angeline Stoll Lillard, llibre “Montessori”, investigacions durant 50 anys ens diuen que:

-Existeix un impacte del moviment a l’aprenentatge, aprenem millor movent-nos, tan de nens com d’adults.
-Acció i control percebut. El fet d’escollir el que vull fer, millora l’aprenentatge, ho controlo millor.
-Premis i motivació extrínseca. Les notes i premis no milloren resultats, els empitjora, no fan que el nen doni el màxim de sí mateix, ha de ser intrínseca.
-Aprendre de companys/es. El nostre llenguatge d’adults no te res a veure amb una conversació entre nens, s’entenen millor entre ells
-Contexts significatius d’aprenentatge. Montessori et dóna “receptes” per començar, però t’ajuda a ser creatiu i desenvolupar la teva forma de fer com a docent, desperta la creativitat del mestre per ensenyar.
-Estils d’interactuació dels adults i resultats acadèmics. Segons com l’adult es relaciona amb el nen, ell serà una cosa o l’altre. Depenen de l’entorn preparat han de ser més autoritaris (nens en pupitres, a cop de campana…) i no es pot pretendre ensenyar respectuosament en aquestes condicions.
-L’ordre a l’entorn i a la ment. L’entorn està en ordre i promou ordre mental

MONTESSORI I NEUROCIÈNCIA

Van de la mà:
-Utilització de les mans, s’activa el cervell fent-ho
-Experiències significatives interactuant amb l’entorn. No resoldre’ls-hi conflictes o problemes, millor que es facin preguntes i responguin
-Eliminació de l’estrès per un bon aprenentatge. L’entorn no pot ser estressant
-Autocorrecció. S’han de corregir ells mateixos, no els mestres, d’aquesta forma s’activa el cervell, si no ho fan per ells, no serveix com a aprenentatge. Montessori conta amb sistemes d’autocorrecció per evitar que el mestre intervingui tot el possible
-Aïllament d’una sola dificultat. Dóna’ls-hi poc a poc
-Concloure una feina. Acabar el que es comença activa més intensament el cervell (això queda interromput amb el timbre de l’escola!), ja que quan el nen treballa es un moment delicat, en el moment que es finalitza una feina ha de quedat espai mental de temps per interioritzar millor el que s’ha après.

FUNCIONS EXECUTIVES

-Jutjar
-Planificar
-Imaginar
-Preveure
-Organitzar
-Autoconsciència
-Escollir estratègies
-Monitoritzar el propi procés

El desenvolupament de les funcions executives és normal, natural i ocorre sol si no interferim en el desenvolupament natural dels infants

“Una ajuda innecessària és un obstacle pel desenvolupament”

Només ajudem si donem les eines per què el nen s’ajudi ell mateix, sol ajudarem directament si el nen ens ho demana.

APRENENTATGE DE LES FUNCIONS EXECUTIVES

-No s’ensenyen
-Es desenvolupen
 Fent interaccions significatives (donar eines) amb l’entorn
 Aprenent per prova-error
 Desenvolupant habilitats d’anàlisi de l’error (decideix el nen les vegades que vol repetir la feina)

“Els nens montessori no fan allò que els agrada,
sinó que els agrada allò que fan”

Als 12-18 anys hi ha una distància materna-paterna per parts dels fills ja que les emocions, hormones i l’espai propi es canviant. Ha d’haver un ensenyament pràctic (a partir de construir un pont físicament voldrà aprendre física, realitats econòmiques (fer diaris, vendre’ls…)

Hauríem de tenir la casa montessori, preparada igual, amb un estenedor petit per la seva roba, plats i coberts a l’abast per ficar la taula…tot a la seva mida, per que cada vegada ENS NECESSITI MENYS!