No se si el nom pot ser mes xulo, pero es algo que fa temps i temps que li dono tombs.
Crec que els pares (marits o companys) per norma general esta una mica exclosos del tema de la maternitat i criança.. m’explico, a part de la connexio que te la mare des de l’embaras amb tot el que comporta, ella (nosaltres) tenim mil recursos al nostre abast, fem grupet, xerrem, anem a classes, ens trobem per tot arre, ens es mes facil compartir les nostres inquietuds. I em sembla que els homes no ho tenen tan facil, tampoc a ells els surt tan rapid com a nosaltres. Pero aixo no vol dir que no pateixin, que no s’enfadin, que no tinguin pors… i crec que estaria molt be poder ofer-los un espai per ells sols, perque s’expliquin, perque es desfoguin, perque no es sentin tan sols..
En fin, que creo que seria molt gua que les pares tinguessin un espiar propia on trobar-se de tant en tant pero no per parlar del temps, sino del aspectes de la paternitat que ells vulguin.
Aportació:Jo puc aportar al meu company. jeejej! No li he dit encara pero crec que estaria encantat segurament de poder col·laborar o guiar el grup.. o si mes no, donar idees per crear-lo.
Molts cops ho hem parlat i ell considera que s’ha trobat amb situacions que ningu li havia explicat i que no sabia com sentir-se o q es sentia malament per enfadar-se o coses aixi que penso que haurien de poder posar en comu entre ells.. crear una xarxa masculina d’ajuda mutua o no se, com ho veieu?
