Des de la llavor Difusió inaugurem nova secció al bloc d’entrevistes amb especial il·lusió. Moltes gràcies a l’Alba Padró per atendre’ns tan bé. Que la gaudiu!
L’Alba Padró es assessora de lactància i consultora internacional de lactància (IBCLC). Recentment ha creat amb la Maria Berruezo l’applicació Lactapp, la primera aplicació mòbil capaç de detectar i oferir solució a les dificultats que poden sorgir durant la lactància ja disponible per Android.
Qui és l’Alba Padró?
Doncs és una dona que està a punt de fer 39 anys, és mare des de fa gairebé 16 anys, apassionada per la lactància. Sóc mare de dues adolescents (si heu superat una crisis dels dos anys podeu superar una adolescència) que m’han portat a ser la dona que sóc ara. L’any 1999, coincidint amb la meva primera maternitat, vaig entrar com a mare al grup ALBA Lactància. L’’any 2004 vaig obrir el meu propi grup ALBA a Barcelona i, finalment, l’any 2008 em vaig presentar i vaig aprovar l’examen per ser IBCLC, que vaig renovar l’any 2013. Sóc molt activa a les xarxes i creant contingut de lactància, tant al blog de LactApp com el del “Som la Llet” dins del diari Ara Criatures.
Com va ser la teva lactància?
Les meves lactàncies han estat meravelloses. Tot i que en la primera no tenia gens d’informació i el meu part no va ser gens respectat vaig gaudir d’una lactància sense cap mena de problema. Amb la segona, que ja era assessora, tampoc vaig viure cap mena d’inconvenient. No sé què és patir una mastitis, una clivella… mai vaig tenir res de res. Ho vaig gaudir molt! Sóc molt afortunada!
Va ser perllongada? Quins beneficis creus que aporta? Vincle potser?
Sí, les dues. Cal dir que no va ser res planificat, especialment amb la primera. Pot semblar estrany però no m’agrada gens parlar de beneficis de la lactància. Que alletar tingui beneficis és genial però per mi només hauria de ser valorat com un extra, no alletem pels beneficis que ens pugui aportar. Alletem perquè ens agrada, perquè és un plaer, perquè és el normal, perquè tenim pits… Al meu entendre quan fas les coses només pel benefici no les gaudeixes. Acompanyo a moltes mares que no poden gaudir d’una lactància exclusiva o fins i tot no poden alletar i estableixen igualment vincles amb les seves criatures i sovint se senten molt malament amb certes afirmacions que donen a entendre que només pots aconseguir aquest vincle si alletes. Si una mare vol alletar que ho faci per motiu que sigui però que els beneficis siguin dels darrers motius.
I ara, en perspectiva, canviaries res del que vas fer?
Res, no canviaria res. Hem estat molt afortunades de viure les lactàncies que vam tenir. I vaig tenir la sort d’estar acompanyada de la meva parella, que tot i estar tan peix com jo va respectar sempre les meves decisions. També he de dir que anar al grup de suport als pocs dies del naixement de la meva filla gran també va ser un encert… potser el que ara faria diferent seria anar abans al grup de suport i aprofitar la gestació per empapar-me de tota la informació de lactància que pogués.
Jo també sóc mare, i per a mi el primer raig de llet que va sortir del meu pit em va trastocar tot, em vaig transformar en una mamífera pura. Creus que estem perdent aquest instint?
A les dones cada vegada ens demanen més i cada vegada ens exigim més a nosaltres mateixes. Hi ha qui diu que l’instint no existeix. La maternitat i la lactància acostumen a ser una remenadissa interior molt gran. Et trastoquen les prioritats i et replanteges moltes coses de la teva vida i de tu mateixa. El que sí hem oblidat és “com funciona una criatura”, esperem adults en miniatura i és evident que no tenen les nostres necessitats ni segueixen els nostres ritmes.
Es dóna més el pit?
Sí, les mares manifesten el seu desig d’alletar quan surten de l’hospital, i és cert que les xifres poc a poc augmenten però encara hi ha molta feina per fer. Les mares encara no aconsegueixen tota l’ajuda que els cal i sovint abandonen la lactància per les dificultats, la tornada a la feina, la pressió social… Amb els anys hem millorat però ens queda molta feina per fer per normalitzar la lactància.
Estan ajudant els professionals en aquest sentit o penses que els hi manca informació?
Encara hi ha professionals que no estan a l’alçada. Ja sigui per desconeixement o per la pressió de la industria es deixen portar i obliden que han de vetllar per aconseguir que les criatures tinguin la millor alimentació. Cada vegada hi ha més sanitaris que prenen consciencia que la formació que han rebut és insuficient i fan tot el possible per formar-se. És molt important que les mares, les usuàries del servei, exigeixin aquesta renovació i millora de la formació dels sanitaris que les atenen. Només així ho podem aconseguir.
Com assessora del tema, hauràs viscut moltes lactàncies, creus que cada cop les mares ens informem més?
Moltíssimes, és un gran privilegi. El problema recau en que la majoria de dones gestants no saben que cal aprendre a alletar, que tenen que formar-se i que poden sorgir dificultats. Es preparen molt pel moment del part però pensen que la lactància és quelcom instintiu per les mares i les criatures i quan comencen a alletar s’adonen que no és tan simple com sembla.
Tot i així hi ha mares que ràpidament deixen de donar el pit o no el donen mai, és manca de recolzament?
Quan tens dolor, el teu bebè no guanya pes o la lactància no és el que esperes les coses es torcen. Moltes mares abans d’alletar ja dubten de la seva capacitat per poder fer-ho, es plantegen intentar-ho o veure si els funciona… Quan tenen problemes si no tenen molta motivació no demanen ajuda, deixen d’alletar i punt.
Segur que la baixa de 16 setmanes no ajuda gaire a establir lactàncies llargues, creus que és possible compaginar alletament i feina?
És clar que és possible. Segurament caldrà fer malabars però amb un bon pla personalitzat i les coses clares es pot seguir gaudint de la lactància tot i tornar a la feina. Si la mare vol fer-ho, en la majoria de feines es pot compatibilitzar.
Quin mite de la lactància t’encanta desmuntar?
Tots! Cap mite ajuda, cap mite afavoreix la lactància….Potser els que més m’agrada desmuntar són: la lactància fa mal, hi ha llets de mala qualitat. Ambdós fan que les mares no demanin ajuda a temps, que ho passin malament i que pateixen el que no haurien de viure. També la por a no tenir llet, de la mateixa manera que cap persona sana dubta dels seus òrgans, per què hem de pensar que els nostres pits ens poden fallar? Aconseguir que les dones confiïn en elles i en el seu cos és un gran què.
Que et va portar a fer-te assessora de lactància?
La passió, descobrir que m’apassionava aprendre, escoltar i ajudar. El voluntariat és una tasca molt gratificant. Quan una mare et contacta per explicar-te com el teu suport va ser clau per aconseguir el que volia et sents molt bé. Sentir-se útil i ajudar és molt gratificant.
Quant temps a la setmana li dediques?
Uff. El resum seria dir moltes o totes les que tinc, o les que tinc i les que no tinc. Per sort sóc autònoma i treballo per mi mateixa el que em permet esgarrapar temps de tot arreu. No sóc massa dormilega així que les matinades donen per molt!
La creació d’una app que respongui als dubtes que surten a la lactància és una idea fantàstica, és un moment en el que a vegades per falta de models propers et trobes una mica sola. Què voleu aconseguir amb l’app?
Volem especialment que les mares disposin de la màxima informació de lactància. Que puguin prendre dedicions informades sobre la seva lactància. LactApp és un compendi d’informació fiable que t’acompanya durant tota la lactància i s’adapta a les necessitats i la realitat de la mare i la criatura.
Combatre també la cultura del biberó?
A LactApp no volem combatre res. Ens han fet pensar que les mares estem a dos bàndols oposats i això no ens ajuda a les mares. El que ens cal és informació i educació per poder escollir què volem fer. LactApp permet escollir a cada mare el camí que vol fer, sense judicis ni pressions.
L’app ja està disponible, com estan anant les descàrregues?
Doncs molt bé. Tot i que encara no tenim la versió per iPhone, que esperem que surti en breu, l’acollida ha estat fantàstica. Hi ha una mica de confusió amb el preu de l’ app i tenim comentaris negatius al respecte. Ho hem explicat francament malament. LactApp segueix un model freemium, que vol dir que la descàrrega és gratuïta i una part del contingut està disponible per a què la mare pugui fer un tast de la app. Si, després de provar la part gratuïta, la mare considera que li val la pena pagar la resta de contingut, ho podrà fer per un total de 4,99€, i permet fer consultes de lactància indefinides i rebre les futures actualitzacions.
En quina part has col·laborat més intensament?
M’he ocupat de crear tot el recorregut de pregunta-resposta que pot fer una mare en relació a la lactància, en total més de 600 preguntes interrelacionades y, en una segona fase, he redactat tots els continguts de la app. Amb la Maria Berruezo vam “dibuixar” un primer esbós del que volíem i, poc a poc, hem anat creant LactApp. El contingut és brutal, són més de 300 mil paraules!
Hi deus haver dedicat moltes hores…
Moltes!!! Les dues ens hem dedicat en cos i ànima a la app durant un any i mig. Hem robat temps d’on hem pogut i hem renunciat a estones lliures o a fer altres coses. Cal dir que ha estat un plaer i que ho hem gaudit moltíssim. Amb la Maria formem un gran equip i hem treballat amb tanta il·lusió i bon rotllo que ha estat una feinada molt gaudida!
Que hi trobarem a l’app? Hi ha alguna consulta que t’agradi especialment i que l’app respon?
Tot i que tenim una llista enorme de temes per incloure i millorar, la app és molt completa, una mare pot trobar la majoria de dubtes i situacions que pot experimentar. També hi ha moltes situacions que tot i no ser habituals: prematurs, inducció, bessons… necessiten resposta. M’agrada tot de LactApp, hehe, és la nostra nena i d’un fill t’agrada tot.
M’ha encatat l’entrevista, l’Alba i l’iniciativa de difusió d’oferir-nos aquest espai!
Un abaraçada!*