Comunicació de l’eliminació

[Zaida Aznarez Aloy]

Obro forum arrel de la conversa sorgida sobre el tema i les preguntes que em fan sovint al respecte.
Hi ha moltes maneres d’anomenar-ho, però al final totes venen a dir el mateix, un infant sense bolquer. Per a nosaltres, una manera més de comunicar-nos.
Val a dir que no es tracta de que l’infant aprengui a anar al vàter, sinò de que l’adult sapigui interpretar les senyals que dona l’infant respecte a aquesta necessitat fisiològica i les atengui en aquell moment.
La nostra experiencia al respecte és tant positiva com irregular, jajajaja.
Vam començar quan l’Alai, el nostre primer fill, tenia 9 mesos. Va ser arrel de tenir el cul irritadissim, i la recomanació de que tingués el cul el màxim de temps a l’aire i veure que era lo unic que realment li servia.
Era hivern i feia fred, així que l’anava tocant per comprobar que no es quedes fred i jo tmb anava per casa sense pantalons per a tenir un altre indicador de temperatura.
El primer que vaig fer va ser deixar-lo sense bolquer, ni pantalons i observar durant tres dies. Quan veia que feia pipi li deia tranquilament: estas fent pipi.
Em vaig anar apuntant en un paper l’hora i la quantitat de pipi que feia, a ull, evidentment. Basicament pipi petitet, normal o pixarrada.
Caques era molt fàcil detectar-ho, es quedava callat, parat, i normalment de peu (encara no caminava, però s’aixecava agafat als mobles) i es mirava, respirava diferent…. soliem tenir temps d’anar al wc.
En tot moment mantenia la calma, amb les explicacions justes i sense gestos o exclamacions “extres” (a part de la cara d’alegria que no podia evitar quan n’encertava alguna… jiji).
Al tercer dia ja ens enteniem. Feia tantes coses que comunicaven el que anava a passar, que vaig alucinar de lo fàcil que m’havia resultat.
Després hi havia dies o moments en les que no estava tant per ell i se m’escapaven alguns, però en general estava contenta.
A l’hora de dormir no en feia gairebé mai, el feia tot just despertar-se. Quan anava a la motxilla em demanava baixar abans que fer-lo a sobre, només un cop vaig haver de canviar-me de roba….
Quan sortia feia calculs, per estar més atenta quan creia que “tocaria”, una mica com passa amb el pit, que més o menys coneixes el seu ritme, si ha mamat més o menys, si tindrà gana…
Abans de sortir li oferia fer-ne. Quan el portava al wc ell mateix, si no volia, es posava recte i tieso com un pal per a dir-me que no.
La idea no és que el vagis porta t a fer pipi cada X temps, sinó que hi aneu quan detectes que t’expresa que en té, peró jo abans de sortir li oferia per que marxava més tranquila sabent que no es pixaria a la cadireta de la furgo.
Anar amb portanadons ens va ajudar molt en els viatges amunt i avall fora de casa, ens facilitava la comunicació.
Portava sempre amb nosaltres una motxilla amb roba, tovalloles, algun bolquer, bosses i un orinal portàtil que vaig fer amb un tupperware, qie no solia fer servir perque quan sortiem temporades llargues de casa hi solia haver vàter allà on anavem.
No vaig comprar més roba de la que teniem, però si que vaig comprar calçotets i vaig fer escalfadors per facilitar-me el rentat quan anavem per casa.
En moments que no podia estar molt per ell i no m’anava bé la possibilitat que es fes pipi o caca, li posava un bolquer de tela dels que usavem anteriorment, sense el cobertor, de manera que si feia pipi no es creava un toll a sota seu i jo ho detectava desseguida i li canviava el bolquer per a que no sentís l’humitat del pipi retingut allí.
Vam passar una època difícil en que no fluia la comunicació i vam optar per tornar a posar bolquer una temporada, fins a l’estiu.
Amb la Cel, vam començar abans i resulta més fàcil, perquè amb un nadó recent nascut ja us esteu coneixent de per si i estas super atenta a tot, el que passa és que em va resultar difícil per la situació que viviem amb els dos, un trasllat, l’inici de Casamiga… i ho hem fet a temporades, quan m’ha anat bé, basicament.
Segur que m’oblido de coses, així que pregunteu el que vulgueu!

Enviado desde mi GT-S7275R mediante Tapatalk

[Natàlia Camps Cases]

Molt interessant, Zaida!

[Autor]

Entrades