-
Entrades
-
-
Ho fico en aquest apartat ja que els canvis son exponencials quan tens dos bebes amb poca diferencia d’edat. En el nostre cas, no arriba a 17 mesos. Ara la nena gran en te 20 i la petita 4. M’agradaria poder compartir amb algu q tambe hi hagi passat….jo ara mateix sempre necessito anar amb algu, sempre!….has de deixar a la petita bastantes estones xq la gran et demana molt…tinc la sensacio q no estic ni x una ni per l’altra… estic fent un esforç fisic i emocional,sobre tot, molt heavy….us heu trobat alguna?
-
Hola Maika!!!
Els meus es porten 24 mesos i em passa el mateix q tu: em dóna la sensació d no estar ni & un ni & l altra… Xo em compensa quan ara q tenen qasi 32 i 7 mesos l Gael juga & la peqe a estones curtes o riuen tots 2 o li dóna d beure o vol donar-li pastetes qan nkara no pot la peqe xq diu q li demana i li agradaran molt…
Xo reconec q és dur. Els 2 primers mesos van ser caòtics i molt estressants, i ara cm dic jo: visc en un caos constant xo agradable.És complicat “partir-se” i mai és igual xls 2, xo s ha d intentar buscar minuts a soles & cadascú. Jo aprofito migdiades si van a diferents hores o si l Gael sta mirant els seus 15min d dibuixets x estar & la peqe. I l mateix x estar & l Gael. La resta del dia han d conviure els 2 junts i la mama a mitges. És complicat x ells i x nosaltres. Xo d vegades he d respirar profund xq estressa i ells no tenen la culpa d aquest sentiment meu. L’esforç si, es constant xq a part s ha d pensar en dinars i la casa, xo molts paciència, empatia i comprensió.
Molts ànims!!!!!!
Enviado desde mi iPhone utilizando Tapatalk
-
hola,
els meus es porten 25 mesos. Ara, el gran ja en té 4’6 anys, però quan va néixer el petit només en tenia 2’1 anys i ho va passar molt malament.
Jo crec que el meu fill estava totalment desconcertat.Amb 25 mesos era capaç d’entendre que tindria un germanet, i si. Ho tenia molt clar.
Quan li va néixer estava content, però plorava tot el dia. TOT EL DIA. TOOOT.
El primer mes I MIG va ser molt dur pel seu pare i jo.
Tenia la sensació i tinc el record, que el meu fill petit estava allà, i només l’agafava per donar-li el pit. Em passava el dia atenent al gran… i no se pas si servia de molt, ja que igualment plorava a cada moment.
ARA, dos anys i mig més tard, estan molt units. Al petit li va molt bé copiar del seu germà.
Estem molt feliços!!
-
-
Maika! i, quan surts com els portes? dius que sempre et cal que t’acompanyi algú.
A mi m’ha anat molt bé el patinet. He vist mares que el petit el porten a la motxil·leta i el gran al cotxet, i altres que han comprat un de bessons…
-
Òndia, gràcies per explicar les vostres experiències per aquí. Jo sempre he pensat que els tindria bastant seguits però fa temps que escolto com aneu de cansades les mares amb nens molt seguits i hem fa una mica de respecte ja que jo estic sola, la meva família no està a Lleida i la meva parella treballa fins les 18h. No sé si pararía boja… Suposo que ho meditarem més, ja que abans ho teníem claríssim els dos.
-
- Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.
