La màgia dels Reis Mags

[Marta Sala]

Faig un petit resum de la xerrada online-

La Vicky de Pas d’infant va donar molta importància a com els nens viuen la màgia i el món fantàstic. Per ells el món imaginari i el món real van junts de la mà i durant els primers anys de l’infància. És poc a poc en els primers 7 anys de vida quan van fent aquesta separació entre el que és real i el que no ho és. Així que quan amb un nen de 6/7 anys li seguim dient mentires per a que cregui en aquesta fantasia quan el seu cervell ja està molt aprop de fer una bona separació de la realitat i la fantasia és forçar, ja que el seu camí es separar-ho i nosaltres estem intentant que això no passi.
També parlava del fet de que per a que creguin els hi diem mentires, això ens posiciona en una relació més vertical, nosaltres sabem algo que ells no saben i a sobre en molts casos juguem amb aquesta mentira per a fer xantatges i acabar problemes ràpidament. També és important la confiança, el que nosaltres diem als nostres fills per a ells sempre és veritat i important, som els seus referents i confien amb nosaltres cegament. Quan ells ens pregunten directament si el tio és real i nosaltres mentim, encara que a ells els hi trontolli molt l’historia confiaran en que nosaltres com adults sabem el que és cert.

Llavors el que ella proposa és plantejar-ho com un joc, un joc on tots juguem! Els nens més petits necessiten “normes” més fàcils de seguir i no necessiten entendre tota la dinàmica del joc per poder-ho fer, per ells el tronc és màgic perquè és com si juguessin a un joc simbòlic amb ell. Li donen de menjar, el tapen, li parlen… Com més grans més sabran jugar i els seus rols dintre del joc aniran canviant (potser quan siguin més grans ajuden a escollir alguns regals, o potser fins i tot a posar els regals al tio quan siguin adolescents,..)
Diu que si un nen li crea angoixa el tio o els reis quan ja tenen 5 o 6 anys és important detectar-ho i si és així explicar la veritat. Per fer-ho és pot explicar la llegenda o l’historia del tio o dels reis, i dir que ara nosaltres també ho celebrem i que a casa el tio el porta la mare i el pare. Amb nens petits no cal ser tant explicits, només viure la màgia amb ells desde la mateixa posició del joc.

Sempre és interessant explicar l’historia del tio, els reis, pare noel… per a que vegin que és algo que passava en el passat i que nosaltres ara ho celebrem.

També comentava que nosaltres com a família podem celebrar el que vulguem i donar-li la volta que ens vingui de gust també.
Per exemple ella tenia tio a casa, i li agrada perquè té detalls costumistes del que era el passat (la filadora, els pastors, el moli,…) i va explicar una historia de que un dia va néixer una nen molt important (com tots els nens del mon) i el belen va passar a ser una celebració de tots els naixements. També es pot celebrar el solstici d’hivern o el primer d’any o el que vulguem! No cal que a totes les cases es celebri tot això els nens també ho entenen.

En quan a que un nen que sap la veritat ho explicarà als que no ho saben em va agradar molt la reflexió que va fer que un nen que sap la realitat no pensa que els demes viuen una mentira, per ells els reis també porten regals! És més endavant quan al nen de 6 o 7 anys li comença a trontollar la historia que pregunta als seus companys i allà potser si el nen que sap la veritat li dirà. Diu que normalment són els nens que ho han viscut amb molta màgia els que quan se’n enteren cap als 7 anys van corrents a tots els seus amics a dir-ho (no volen que pateixin el mateix engany!)

Suposo que em deixo temes… Si algú més que va veure la xerrada vol comentar segur que serà molt positiu!

[Autor]

Entrades