L’objectiu del baby-led weaning és educatiu.Julio Basulto
S’anomena alimentació complementària (AC) perquè complementa la lactància. Sigui materna o artificial, l’AC complementa l’aliment principal, la llet. Fins a l’any de vida del nadó, la llet materna o de fórmula serà prioritària i s’hauria d’oferir sempre abans de les menjades sòlides. L’OMS recomana donar el pit mínim fins als dos anys i fins que la mare i el nadó vulguin, ja que no interfereix en l’alimentació sòlida.- Es pot començar a partir dels sis mesos de pit o llet de fórmula exclusives i en cap cas no ho substitueix, sinó que ho complementa. A partir de llavors el nadó haurà de complir quatre requisits: saber seure sol, haver perdut el reflex d’extrusió, tenir una bona coordinació mans-mirada-boca i mostrar interès pel menjar i intentar agafar-lo.
- Permet menjar de manera natural. Suposa estar lliure de purés i triturats dirigits. Els aliments es presenten sencers, tendres i en porcions grans i amples com un dit índex per facilitar-ne la manipulació a l’infant. Abans de les batedores, com menjàvem?
- Respecta l’evolució madurativa de l’infant i el procés d’aprenentatge. Si respectem el seu procés maduratiu, evitarem l’obesitat infantil i farem que quan sigui adult mengi més saludablement. Si desequilibrem l’instint nutricional ens podem trobar amb futurs conflictes alimentaris.
- Permet un procés imprescindible d’exploració del món. Les textures, colors, olors i gustos del menjar només poden descobrir-se sense processar els aliments. En barrejar el menjar en forma de puré, els nadons no poden distingir els sabors ni les textures ni tampoc desenvolupar el sentit del gust correctament.
- Progressa segons el desenvolupament motriu i cognitiu de cada infant. Cada nadó va al seu ritme i es desenvolupa segons la seva etapa evolutiva. El nadó es coneix perfectament i sap quan està preparat per donar el pas: confia-hi.
- Alimentació autogestionada primer amb les mans, després amb els coberts. Els nadons faran servir els coberts quan se sentin preparats des del punt de vista psicomotriu. Podem deixar coberts al seu abast per si volen fer-los anar, sense forçar ni obligar-los a utilitzar-los.
- És un procés natural, com la lactància, i per tant també s’ofereix a demanda. Mai s’ha de forçar un nadó a menjar. L’autoregulació pot deteriorar-se i passar factura en la futura infància, on la criatura no sabrà reconèixer quina quantitat de menjar el fa sentir saludable.
- Promou una important activitat familiar. Compartir taula amb un nadó suposa un important aprenentatge, sobretot si ho fa sobre la falda d’un adult. El nadó pot observar, ensumar, tocar els aliments i, si vol, tastar-los, sota la mirada protectora de la mare o el pare.
- No tots els aliments són aptes per començar. Hi ha una sèrie d’aliments que no es recomanen durant el primer any de vida: la sal (pels ronyons), el sucre (per la càries), la mel (risc de botulisme), peixos grans i marisc (alt nivell de mercuri i cadmi), espinacs i bledes (pels nitrits), algues i begudes d’arròs (excés d’arsènic i iode). La fruita seca sencera fins mínim els tres anys de vida per risc d’ennuegament (Julio Basulto).
