Decàleg L’altra realitat de la maternitat

El problema amb l’aprenentatge de ser pares és que els infants són els mestres.Robert Brault

1. Transformació en la relació de parella. Pot ser que arran de ser pare o mare la relació amb la teva parella es transformi. És un fet normal perquè ara ja no sou 2, sou més, i molta energia es destina a mirar el nou membre de la família i cobrir les seves necessitats. Les necessitats de la parella poden quedar relegades durant un temps, sobretot el primer any de vida de l’infant. Amb el temps és més fàcil aconseguir l’equilibri.
2. Recuperació lenta del cos. Sovint veiem dones mediàtiques que dos dies després de parir ja tenen el mateix cos que abans de quedar-se embarassades, però no és una reacció normal. Al cos li costa un temps recuperar-se i tornar a ser el mateix. I no només pel pes, sinó també per l’elasticitat, la forma física, la recuperació del sòl pelvià, la claredat mental, etc. Dona’t temps i a poc a poc tot anirà tornant al seu lloc.
3. Pots no tenir un enamorament immediat del teu fill/a en néixer. Moltes vegades se sent l’expressió: “Quan me’l van posar als braços me’n vaig enamorar de seguida”. El més probable és que passi, però també pot passar que no sentis això en rebre el teu fill/a en braços. Si l’embaràs o el part han sigut complicats o l’estat emocional de la mare/pare és fràgil, pot passar que l’enamorament no sigui immediat, sinó més progressiu. Tothom té dret a sentir diferent la maternitat/paternitat.
4. És possible que apareguin sensacions d’angoixa i superació. La criança és molt intensa, i avui dia en la gran majoria de casos vivim molt soles aquest moment vital. El nostre disseny humà no està fet per criar de manera aïllada i individual, sinó per fer-ho en companyia de més persones, en comunitat, en tribu. Fer-ho sense suport pot afavorir el fet que ens veiem superades en molts moments i que visquem situacions d’esgotament i angoixa emocional extremes.
5. És possible que la sexualitat i intimitat canviïn. La sexualitat pròpia i de parella poden canviar a partir del moment de l’embaràs o del naixement del nadó. Els canvis hormonals faran que el teu cos estigui preparat per afrontar cada moment vital, però potser la sexualitat no és la prioritat per al teu cos. Els canvis familiars, personals i emocionals intensos que es donen durant la criança també poden fer que la sexualitat passi a un altre pla.
6. Renunciar a la llibertat personal. La criança implica molts canvis i pot suposar una transformació en la satisfacció de les necessitats pròpies. Això pot fer que en alguns moments trobis a faltar la llibertat personal.
7. Connexió amb la teva vivència infantil i amb els teus límits. Si volem connectar amb els nostres fills i filles és probable que connectem amb les vivències infantils que hem tingut, les pròpies carències, els límits personals o la relació que hem tingut o tenim amb la figura materna/paterna. En alguns casos pot ser una tasca difícil, però sempre és una oportunitat per créixer.
8. Desconnexió d’un fill/a amb l’arribada d’un germanet/a. A vegades amb l’arribada d’un altre bebè la connexió és tan forta i les hormones estan tan presents que el teu instint vol protegir-lo i cuidar-lo. En aquesta barreja de sentiments tan intensos pot passar que ens sentim més desconnectades de l’altre fill gran.
9. Agitament amb la lactància. Tot i que la lactància porta moments de molt plaer i connexió, també pot passar que davant d’un canvi, com un nou embaràs o el naixement d’un altre fill/a, donar el pit a l’infant més gran ens provoqui agitació, que es tradueix en un rebuig molt intens que l’infant mami.
10. Creixement personal. Moltes vegades la maternitat/paternitat conscient és una oportunitat per créixer, superar-se i ampliar coneixement i saviesa a la teva vida. És un camí intens, però si l’acceptes amb profunditat et pot proporcionar molts fruits.