Educar requereix de molta paciència. En especial per part de l’infant.El Perich
Segueix el teu instint. Res és més fiable que fer el que tu creus que és millor per al teu infant. Pots equivocar-te? Sí, però seguint consells aliens també.- Sigues escèptic/a. No et creguis res, pren nota, compara, cerca, discrimina i decideix el camí que consideris més adequat per a la teva família.
- Restaura’t. No deixis per demà el que puguis fer avui pel que fa a recuperar-te. Un passeig curt, una dutxa… Què et fa sentir bé? Fes-ho! Podràs ocupar-te molt millor dels altres.
- Predica amb l’exemple. Evita cridar i si ho fas, demana disculpes. També demana perdó si t’equivoques, demana les coses si us plau i dona les gràcies. Això és el que ensenyaràs.
- Permet les emocions. No hi ha emocions negatives, només són desagradables, però exterioritzar-les ens ajuda a portar-les millor. Ofereix sempre una abraçada, qui no la voldria?
- Escolta. Els teus infants et faran saber què necessiten i quan ho necessiten, ells es coneixen millor que ningú. Confia en el seu instint.
- No comparis. Els fills/es dels altres són això, els fills/es dels altres, no els teus, i cadascun es desenvolupa a diferents ritmes.
- Respecta els seus ritmes naturals. Caminar, parlar, menjar, dormir sols, treure’s el bolquer, independitzar-se, deixar el pit o el biberó… Cada infant ho fa a un ritme diferent. Creixen molt ràpid, no vulguis córrer.
- Ensenya principis i valors. Sigues flexible i no posis normes, directrius i límits sense sentit només perquè el teu fill/a faci el que tu vols.
- Tracta els teus fills/es com a un igual. Practica l’empatia. Quant a emocions i tracte, com t’agradaria ser tractat?
