La lactància és un regal;
encara que sigui difícil saber
qui el dona o qui el rep.Carlos González
- La mare i el nadó estan preparats per a la lactància. No és necessari preparar el cos per a la lactància. En la societat en què vivim hi ha molts mites sobre la lactància materna que són erronis. Per això és important informar-se per desterrar-los.
- El suport de les persones que us envolten és essencial. Els nadons necessiten el contacte amb la mare per sentir-se segurs i poder ser alimentats de manera freqüent. El suport de la parella i l’entorn proper, tant en la vessant més emocional com més pràctica (tasques de la llar, visites, encàrrecs…), afavoreix el descans de la mare i el nadó.
- La lactància és vincle i salut.Ofereix aliment nutritiu i aliment emocional a l’infant. Quan el nadó mama estimula tots els seus sentits amb el cos de la mare: en rep el contacte, l’olor, la mirada i el so del batec del cor i de la veu. Quan un infant pren pit rep l’aliment i la seguretat emocional que li proporciona el cos de la mare. A través d’aquest contacte i de les hormones que se segreguen mentre s’alleta, es facilita un aferrament segur.
- La vivència del naixement i l’estat de salut de la mare influeixen en la instauració de la lactància. Si després del naixement la mare es troba bé a nivell emocional i físic, és més probable que la lactància flueixi. Algunes pràctiques obstètriques i de cura del nounat no indispensables poden interferir en l’inici de la lactància.
- El contacte pell amb pell és bàsic en la instauració de la lactància i el vincle. L’OMS recomana que hi hagi contacte continu pell amb pell i sense interrupcions entre mare i nadó immediatament després del naixement i durant les primeres hores de vida.[1] El Dr. Nils Bergman, neonatòleg expert en neurociència perinatal, parla de la importància del contacte continu pell amb pell mare-nadó, sobretot els primers 1.000 minuts de vida.[2] Les hormones que se segreguen en la mare i el nadó mentre es practica el pell amb pell faciliten el vincle i la lactància.
- La lactància és indolora. El dolor és com una alarma que ens indica que és necessari demanar ajuda professional per poder-ne valorar la causa, ja sigui a una persona de l’àmbit sanitari formada en lactància o a una assessora de lactància.
- La lactància és a demanda.Alletament a demanda significa donar el pit de manera freqüent tant de dia com de nit, sense tenir en compte horaris ni temps de duració de les preses, i quan el nadó ho demani.
- Es produeix llet en funció de les necessitats de l’infant. El cos de la mare regula la producció de llet en funció de les necessitats de l’infant. Com més succioni el nadó, més llet produirà la mare. La composició nutritiva de la llet també va variant segons l’edat, el sexe del fill o filla i el moment de la presa.
- L’OMS recomana un mínim de sis mesos de lactància exclusiva. Durant els primers sis mesos els nadons s’alimenten únicament de llet. No s’han d’oferir aigua, sucs, infusions ni aliments abans dels sis mesos. Un cop s’inicia l’alimentació complementària, la llet continua sent l’aliment principal fins a l’any de vida.
- L’alletament matern dura fins que mare i nadó ho desitgin. L’OMS recomana continuar amb la lactància al mateix temps que amb l’alimentació complementària fins als dos anys o més, i finalitzar-la quan la mare i l’infant ho desitgin. [3] Estudis antropològics conclouen que l’edat de deslletament natural dels infants és entre els 2,5 i els 7 anys. Deslletar a vegades no és fàcil; si tens dubtes, pots consultar-los al personal sanitari format en lactància o a les assessores de lactància de l’associació proalletament de la teva localitat.
