Decàleg Emocions

És més encertat contenir els nens per l’honor i la tendresa, que per la por i el càstig.Publi Terenci Àfer (195 aC – 159 aC)

1. Les emocions no són positives ni negatives. Les emocions poden classificar-se com a desagradables o agradables, però mai una emoció pot ser negativa. Totes i cadascuna són necessàries per al desenvolupament de l’infant i són tan importants les unes com les altres.
2. Si les emocions es permeten i no se censuren, els infants acaben per autocontrolar-les. Les emocions evolucionen naturalment si no interferim en el seu procés amb distraccions o joguines. Són normals, imprescindibles i necessàries per al desenvolupament òptim i sa del cervell de l’infant. Contenir-lo i acompanyar-lo és el més aconsellable.
3. Les emocions han de ser acompanyades, no jutjades. Els sentiments dels infants són tan vàlids com els dels adults. Podem posar-nos a l’alçada de l’infant per estar al seu nivell, per si vol pujar a sobre nostre o sentir-se més a prop. Cal mirar-lo als ulls i permetre que senti sense jutjar els perquès.
4. Les emocions són una forma de comunicació. Els infants es comuniquen mitjançant les emocions, ja sigui amb plors, frustracions o esclats d’alegria. Permetre-les ensenya a l’infant que valorem i donem importància als seus sentiments. Quan l’infant es calmi hi podem parlar sobre què ha passat, des de l’enteniment i la tendresa.
5. Les emocions reprimides apareixen sense control a l’edat adulta. Si reprimim les emocions de l’infant dient-li que no s’ha d’enfadar, que no passa res, que deixi de plorar… creurà que sentir no és positiu i reprimirà les emocions. Com que no les ha viscut no sabrà autocontrolar-les i això repercutirà en un futur.
6. Tracta els infants com t’agradaria que et tractessin a tu. Siguem empàtics. Posem-nos en el lloc de l’altre com fem amb els adults i acceptem la seva vivència. Si volem infants feliços hem de començar per expressar les nostres emocions, tant les agradables com les desagradables: recuperem l’autenticitat.
7. És important posar nom a les seves emocions i sentiments. Si un infant sap com se sent aprendrà més fàcilment a autocontrolar-se. Si a més li ensenyem a explicar-se i entendre les raons per què creu que està disgustat o enfadat en aquell moment, aprendrà a conèixer-se i aquest és el primer pas per acceptar les emocions dels altres: ensenyem empatia.
8. Cal evitar perdre els nervis. Procurem un estat de calma. Si perdem els nervis davant d’una emoció desagradable dels nostres fills, podem comptar fins a 10 o apartar-nos un minut i respirar fondo. La frustració no és nostra, la responsabilitat d’ajudar-los a gestionar les seves emocions, sí.
9. És aconsellable utilitzar recursos físics. Quan l’infant ja ha passat l’emoció podem ajudar-lo amb el pot de la calma, un conte sobre el tema, música suau, jocs tranquils… perquè se senti estimat i millor. Tot i que el recurs físic més encertat el donem els adults mitjançant el contacte, les abraçades, les mirades comprensives, etc.
10. Cal consolar i parlar fluixet i suau. Després de l’emoció podem fer escolta activa (escoltar sense esperar a donar un sermó) o oferir una abraçada, estenent els braços i convidant a l’infant a venir si ho necessita.