Decàleg Joc

Els infants necessiten temps i espai per jugar. Jugar no és un luxe, és una necessitat.Key Redfield

1. El joc és un dret fonamental de la infància. És una necessitat bàsica necessària per a un desenvolupament saludable. El joc és sanador perquè permet integrar vivències, ens dona plaer, ens proporciona llibertat i ens permet sentir-nos part d’alguna cosa (sensació de pertinença).
2. El joc és un aprenentatge natural. Jugant en llibertat i en contacte amb la natura, l’infant fa ús de la seva fantasia però el seu aprenentatge és real. L’aprenentatge es dona a través de les vivències i la seva direcció és de dins cap a fora. El joc proporciona l’escenari perfecte perquè es donin aquestes condicions.
3. El joc és cultura i socialització. És un idioma internacional que activa habilitats socials; a través seu assagem rols i pautes de comportament necessàries per viure en societat i conèixer els codis ètics i morals.
4. El joc és creixement i desenvolupament integral. Contempla totes les dimensions de l’infant: el cos, els sentiments, les emocions i els diferents tipus d’intel·ligències. A través del joc s’intercanvien idees i és important per, entre altres coses, crear hàbits de curiositat; potenciar la presa de decisions, l’escolta activa, la cooperació i l’empatia; afrontar la incertesa i la frustració; valorar els riscos; desenvolupar la flexibilitat i la creació, i acceptar les regles individuals i col·lectives.
5. Amb el joc l’infant connecta amb el seu propi ésser. S’ha de permetre que l’infant connecti amb el seu interior. Això passa quan respectem els seus ritmes, interessos, passions i desitjos i deixem que experimenti, es mogui lliurement i gaudeixi amb el que el seu interior li dicta fer.
6. L’adult com a acompanyant del joc. És molt important que mentre es jugui s’ofereixin espais de silenci per part dels adults i no s’emetin judicis ni es pertorbi el joc si no és absolutament necessari. L’actitud davant del joc per part dels adults hauria de ser respectuosa, disponible i present, sense ser intrusiva.
7. El joc depèn del moment vital. Saber que el joc varia segons el moment vital de l’infant és important. No és el mateix la necessitat sensoriomotriu i de descobriment d’un infant d’un any que la d’un de quatre, que està endinsat en la etapa del món màgic, el joc simbòlic i que gaudeix molt amb el material desestructurat.
8. Cal oferir varietat de materials i espais per enriquir i afavorir el joc. L’adult té la responsabilitat d’oferir experiències, varietat de materials estructurats i no estructurats (pedres, pals, llanes, teles…) amb què s’afavoreixi el joc de la manera més àmplia possible i espais on l’infant pugui córrer, saltar, enfilar-se i desenvolupar la seva motricitat amb tota llibertat.
9. El joc no és una feina. Cal centrar la importància en el procés construït per l’infant durant el joc —on veritablement es dona el seu creixement— sense esperar res ni donar èmfasi al resultat. El joc s’ha de basar en la confiança per part de l’adult de “deixar fer”.
10. El joc és corporeïtat. El joc serà el canal bàsic a partir del qual s’adquirirà un bon coneixement motriu. A través de la corporalitat i l’experimentació, l’infant desenvolupa el seu món cognitiu i emocional. Durant la primera infància és essencial que puguin assolir un bon control del propi cos perquè més endavant puguin desenvolupar més habilitats cognitives lligades a la lectoescriptura, el pensament matemàtic o l’organització mental.