Decàleg Moviment lliure

Intentar ensenyar a un infant el que pot aprendre per si mateix no només és inútil, sinó també perjudicial.Emmi Pikler

1. Un procés maduratiu no cal ensenyar-lo. Igual que amb altres aspectes relacionats amb l’evolució de l’infant (treure’s el bolquer, caminar, parlar, menjar…), el desenvolupament psicomotor és un procés maduratiu que seria contraproduent forçar. El més important és escoltar les necessitats del nadó.
2. El primer any és el més important. Els infants que han estat privats de moviment lliure durant gran part del seu temps, sobretot el primer any de vida, han demostrat carències evolutives en moviments i posicions, excepte en la postura de “posició inicial”, tombat sobre l’esquena (posició en què deixem el nadó des que neix fins que ell mateix arriba a girar-se).
3. Un vincle segur amb la mare o el pare promou la confiança en l’infant per experimentar. La seguretat amb què es desenvolupa un infant per obrir-se al món depèn en gran part del vincle afectiu amb la figura més propera. Si l’infant se sent valorat i estimat augmentarà la valentia i el sentiment de competència per moure’s lliurement per explorar, investigar i relacionar-se amb l’entorn.
4. Confiar en la capacitat de l’infant per a l’autoaprenentatge. L’infant aprèn a conèixer els seus límits i possibilitats i interacciona amb l’entorn des d’una visió molt diferent a la nostra. Manipula l’espai, els objectes i les persones d’una forma adequada al seu desenvolupament motriu, cognitiu i emocional, ja que expressa emocions durant el procés.
5. L’infant ha de tenir temps i espai. Cal procurar moments durant el dia on l’infant pugui experimentar amb el moviment lliure i deixar-lo dintre dels parcs, a les trones, etc. el mínim de temps possible. El ritme i els temps han de marcar-los els infants, no els adults.
6. El moviment lliure suposa autonomia i espontaneïtat. S’ha d’evitar col·locar l’infant en posicions o postures que podem creure més còmodes i, per contra, s’ha de permetre que el mateix infant arribi a la posició per si mateix. El desenvolupament saludable de l’equilibri i lateralitat estan en joc.
7. El paper de l’adult és acompanyar sense interferències. No es tracta de no fer res; podem fer un acompanyament amb la mirada, amb el contacte subtil, amb paraules d’alè… Deixar que l’infant autogestioni el seu moviment fa augmentar l’autonomia, li permet conèixer la seva potència i la pròpia voluntat, i desenvolupa la presa de decisions conscient i responsable.
8. Gatejar és important, però no necessàriament tots els infants ho faran. Molts infants no gategen mai, alguns una setmana o alguns durant mesos. Si encara no camina, fins als dos anys no ens cal valorar seriosament la situació.
9. L’infant en lliure moviment canvia més de postura. Els infants fan de forma espontània tots els moviments que necessiten per desenvolupar-se i marquen quin moviment, quan ha de durar en aquella posició i quina intensitat ha de tenir. Això suposa una gran despesa d’energia i no cal posar-los a fer exercicis guiats.
10. Cal adaptar l’espai a l’infant. És important tenir en compte en quin espai es mou l’infant, si hi ha barreres arquitectòniques o els possibles perills que pot trobar-hi. Cal procurar materials manipulables segurs i anar sense sabata (inclús sense mitjó) i amb roba còmoda afavoreix el moviment natural del cos i el contacte directe amb el terra.